dimecres, 30 de març del 2011

Presentació

Us expliquem de què va això? Va, vinga...

Aquest bloc l'editem el personal tècnic de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i de la Fundació CONFAVC. I ho fem des de les dues seccions sindicals de la Confederació General del Treball (CGT) que hem constituït als nostres llocs de treball i que són el nostre espai organizatiu com a treballadores i treballadors.

Amb quins objectius l'editem? Doncs amb dos. Per una banda, analitzar les condicions laborals en el sector associatiu, i, per altra banda, dotar-nos d'un mitjà d'expressió de les nostres inquietuds laborals.

El personal contractat per una associació, sovint es troba atrapat per contradiccions, falses, al nostre entendre, que a més a més no li pertoquen. Una associació és una entitat sense ànim de lucre que està formada per la seva massa social, la qual es dota dels seus òrgans de funcionament, com ara una Junta. En molts casos (com és el de la CONFAVC), els membres d'aquesta Junta són voluntaris, i això vol dir que posen, abnegadament, el seu temps a disposició de l'entitat sense rebre cap retribució salarial. Per tal de millorar la capacitat organitzativa de l'associació, és freqüent que es facin contractacions de personal tècnic que ajudi a assolir objectius. En el cas de la CONFAVC, aquí és on entrem nosaltres. I d'aquí el nom del bloc: l'associacionisme s'hi posa al servei de la societat, i nosaltres ens hi posem al seu.

La nostra abnegació, doncs, en cas que existeixi, i si no també, ens la cobrem a finals de mes via nòmina. És força habitual que persones que estan o han estat associades, i hi han esmerçat molt de temps en règim de voluntariat, tinguin greus dificultats per entendre que algú es guanyi la vida amb una activitat que elles realitzen després de la seva jornada laboral. Això, com sabeu els i les que treballeu a organitzacions socials, ha estat font inesgotable de crítiques i conflictes per part d'aquest sector, que gairebé sempre hi és.  Sector que viu en una permanent tensió entre la necessitat política de mantenir una estructura tècnica i la por a la tecnocratització de l'entitat. Quan, en comptes de superar políticament l'aparent contradicció, es trasllada aquesta tensió al personal tècnic, comencen els problemes. Donat que moltes de les persones que formen part d'aquest sector provenen (per les particularitats de l'esquerra tradicional del país) de diferents famílies polítiques, socials i sindicals del marxisme-leninisme dels 70, els hi faria bé recuperar velles lectures de xocant actualitat. Un exemple:

"Vosaltres, estimats boicotistes i antiparlamentaris, us imagineu ser uns "revolucionaris terribles", quan en realitat esteu espantats de les dificultats relativament petites de la lluita contra la influència burgesa a l'interior del moviment obrer, quan la vostra victòria, és a dir, l'enderrocament de la burgesia i la conquesta del poder polític pel proletariat crearà aquestes mateixes dificultats en una mesura més gran encara, incomparablement més gran. Us heu espantat com a nens davant la petita dificultat que se us presenta avui, sense comprendre que demà i demà passat us veureu obligats, malgrat tot, a aprendre, i aprendre , a vèncer aquestes dificultats en proporcions incomparablement majors."

Lenin, La malaltia infantil de l'esquerranisme en el comunisme

Pel que sabem, en canvi, és igualment habitual que aquests conflictes es resolguin amb angoixades demostracions de compromís i d'adhesió inquebrantable al projecte per part de l'equip tècnic. Molt cristianament, el personal contractat assumeix la seva presumpta falta d'entrega i demana l'absolució a base d'hores i productivitat. I cas tancat. Nosaltres hem pensat que és més útil, honest, transparent i enriquidor per totes les parts no tancar aquests conflictes en fals, sino afrontar-los. I per fer això, hi ha tres condicions prèvies necessàries: que els treballadors i les treballadores del sector estiguin organitzats/des, que s'informin dels seus drets i que comparteixin experiències amb companys/es d'altres associacions.

Per la nostra part, i havent trobat l'aixopluc de la CGT, a qui li agraïm el seu acompanyament, de moment hem començat organitzant-nos sindicalment i posant aquest bloc al servei d'aquest triple objectiu.

Si us interessa el que proposem, ens anirem trobant per aquí. Us animem, doncs, a fer-vos vostre aquest espai.

Salut!

4 comentaris:

  1. molta sort, molta força i molts ànims!!

    ResponElimina
  2. A por ellos que son pocos y cobardes. No aflojéis que no tienen ni idea y lo que es peor debajo de esa mácara de progres está lo más rancio y reaccionario, creen que las asociaciones son suyas y menos mal que sólo gestionan eso. Imaginaros que fueran loa dueños. Acojonante, cuanto polítiquillo frustrao, buscando sitio en las listas se siguen refugiando en las listas 35 años después. Paciencia y fuerz.

    ResponElimina
  3. Mantener esto es laborioso y difícil, por lo tanto hay que agudizar el ingenio. Yo os propongo que creéis un premio mensual. Dirigente Vecinal del mes, este premio debería ser votado por todos los afiliados y trabajadores de vuestros centros de trabajo y de esta forma se podría elegir "el dirigente imbecil del trimestre" y por acumulación "el dirigente inepto del año". Premio que de forma solemne podríais entregar en la asamblea anual, coincidiendo con el acto institucional.
    Pero ojo aunque votéis los trabajadores, espero que la lista de los magníficos la publiquéis y así la disfrutamos todos.
    Alguna idea más?, venga que no decaiga.

    ResponElimina
  4. Nunca he sido militante de CGT, hace muchos años que estoy vinculado al movimiento vecinal y bastantes más que leo a Lenin, y os quiero felicitar por esta presentación, que creo que explica y sintetiza de una forma clara una realidad que tenemos en estas organizaciones y que si colectivamente no superamos, será la desaparición de las mismas.
    Salut

    ResponElimina